Associació de mares i pares del Institut Secretari Coloma

La FaPaC ha tingut recentment contactes amb representants del Departament d'Educació , amb la Coordinació de les Proves d'Accés a la Universitat i amb associacions d'estudiants, i resumeix els principals canvis que regeixen aquest any per a aquests proves.

La posició de la FaPaC respecte a la nova selectivitat és la següent:

* En primer lloc es considera que el Ministeri d'Educació hauria d'haver mantingut el sistema antic almenys per a la generació d'estudiants que es van matricular en primer de Batxillerat abans del canvi de sistema (és a dir la generació d'estudiants que es van matricular a primer de batxillerat al curs 2008-2009).
* En segon lloc es considera que el sistema actual introdueix elements de flexibilitat per als estudiants que poden donar més incentius a l'accés a la universitat i que compensen abastament els problemes esmentats al primer punt.
* En tercer lloc es considera positiu haver solucionat recentment el greuge comparatiu que es podia donar en l'accés 2010 per als alumnes que volen accedir a carreres com ara Psicologia, Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, Teràpia Ocupacional i Logopèdia (ara adscrites a la branca de coneixement de Ciències de la Salut), a les quals s'hi podia accedir fins ara des de qualsevol via d'examen PAU i, per tant, des de qualsevol modalitat de batxillerat. D'aquesta manera, hi podrà accedir tot l'alumnat en les mateixes condicions, amb independència de quina modalitat de batxillerat varen triar quan es van matricular de primer de batxillerat.

En definitiva la FaPaC fa una crida a la tranquil·litat dels alumnes de segon de batxillerat que vulguin presentar-se a les Proves d'Accés a la Universitat al juny de 2010, així com a les seves families, perquè no hi ha disfuncions greus al sistema que puguin afectar les seves possibilitats d'accés als estudis superiors i per tant poden preparar-se amb confiança per a aquesta prova.

A continuació podeu trobar una presentació exhaustiva del model de Proves d'Accés a la Universitat (proves conegudes com a examen de selectivitat) i també una comparativa del sistema antic i nou.
Índex

- Proves d'Accés a la Universitat (PAU)

- Període transitori per als cursos 2009-2010 i 2010-2011

- Comparativa del sistema antic i el sistema actual

- Problemes i greuges comparatius amb el nou sistema de selectivitat

Proves d'Accés a la Universitat (PAU)

En el model antic la prova d’accés s’estructurava en cinc itineraris en funció de la modalitat de batxillerat, mentre que el nou model suprimeix les vies d’accés a les PAU i posa a disposició de l’estudiant un ampli ventall de camins a escollir.

Nou sistema d'accés a la Universitat

Les principals modificacions que introdueix el nou sistema són:

* Es tracta d'un model més obert i flexible que l'anterior, l'estudiant té més optativitat i no hi ha vies d'examen-accés pre-fixades.
* Es pot accedir a qualsevol carrera des de qualsevol modalitat de batxillerat, sempre que s'aconsegueixi una nota d'accés o d'admissió si cal (si hi ha més demanda que oferta) que ho permeti.
* Les matèries examinades es vinculen a la carrera (grau) que es vol estudiar.
* Cada estudiant defineix la seva pròpia opció d'examen.

Estructura de l'examen

Hi ha dues fases:

Fase general: és obligatòria i permet obtenir la nota d'accés a la Universitat. Per a les carreres on no hi ha problema de demanda en excès (aquells graus on la nota de tall és baixa) obtenir més de 4 i juntament amb la nota de batxillerat obtenir més de 5 (ponderant 40% l'examen i 60% el batxillerat) ja és suficient per accedir.

Fase específica: és optativa i permet obtenir la nota d'admissió a les carreres on hi ha més demanda que oferta, i se suma a la nota d'accés.

No hi ha límits de convocatòries, podent-se presentar l'estudiant a qualsevol de les dues fases o a les dues. Per accedir a la universitat l'estudiant ha de tenir aprovada la fase general i tenir una nota d'accés de més de 5. Per accedir a certes carreres amb molta demanda a més s'ha de complementar la nota d'accés amb la fase específica per obtenir una nota d'admissió a aquestes carreres.

Fase general de les PAU

La fase general consta de cinc assignatures: lliteratura catalana, lliteratura castellana, història/història de la filosofia, idioma estranger i matèria de modalitat escollida per l'estudiant. La qualificació es forma per la mitjana de les qualificacions obtingudes en aquestes cinc assignatures, sense mínim per a cap assignatura. La nota d'accés es calcula sobre 10 computant la nota de la fase general de l'examen en un 40% i la nota de l'expedient de batxillerat en un 60%. Per tant l'estudiant pot obtenir un màxim de 10 en aquesta fase.

Per exemple la nota d'accés d'un estudiant que hagi obtingut 7 a la mitjana de proves de la fase general i tingui un expedient de batxillerat de 8, serà:

7 x 0,4 + 8 x 0,6 = 7,6

Amb aquesta fase general de l'examen podrà accedir doncs a qualsevol carrera que tingui nota de tall igual o inferior a 7,6 i no necessitaria examinar-se de la fase específica.

Fase específica de les PAU

La fase específica no té nombre fix d'exercicis, l'estudiant pot examinar-se de qualsevol de les matèries de modalitat excepte la que hagi escollit per formar part de la fase general. Les diverses facultats poden donar més pes a aquelles assignatures que considerin importants per a la seva disciplina (biologia i química per a Medicina, per exemple). Es consideraran aprovades les matèries on l'estudiant obtingui més de 5, i s'escolliran per a la nota d'admissió les dues millors notes que obtingui l'estudiant ponderades d'acord amb les ponderacions que determinin les diverses universitats (0,1 o 0,2).

Per exemple si un estudiant que vol fer Medicina ha escollit per a aquesta fase específica Biologia, Química i Física, i ha obtés respectivament 8, 7 i 9 a l'examen de la fase específica, i sabent que les ponderacions són 0,2 per a Biologia i Química, i 0,1 per a Física, la nota obtinguda seria: 8 x 0,2 + 7 x 0,2 , és a dir 1,6 + 1,4 =3. Es descarta l'examen de Física perquè la nota ponderada és 9*0,1 = 0,9 que és inferior a les notes ponderades dels altres dos examens.

La nota d'admissió es calcula sumant la nota de la fase específica a la nota d'accés. En el cas pràctic que estem considerant la nota d'admissió serà:

7,6 + 3 = 10,6

Com es pot veure la nota d'admissió pot ser més gran que 10, podent arribat a un màxim de 14 si s'ha obtès un 10 de nota d'accés i s'ha puntuat al màxim dues assignatures de la fase específica ponderades amb 0,2.

Període transitori per als cursos 2009-2010 i 2010-2011

S'ha establert un període d'adaptació al nou sistema que implica una sèrie de decisions sobre com ponderar les diferents assignatures per no perjudicar als estudiants matriculats al batxillerat durant aquests cursos, perquè no disposaven de tota la informació a l'hora de prendre les seves decisions.

Abans de plantejar un cas pràctic, s'ha de tenir en compte que la nota de l'examen de selectivitat és la nota obtinguda estrictament a l'examen, mentre que la nota d'accés a la universitat és la nota formada entre la nota de selectivitat i la nota d'expedient de batxillerat. Aquests conceptes han canviat una mica sota el nou sistema de selectivitat, que distingeix entre nota d'accés (que dóna accés en general a la universitat) i nota d'admissió (que dóna accés a una carrera determinada si hi ha més demanda que oferta).

Cas pràctic sota el sistema antic de selectivitat

Per exemple, suposem que un alumne volia estudiar Arquitectura, i havia estudiat la modalitat de Batxillerat "tecnològic". A la selectivitat antiga s'hauria d'haver examinat de les matèries "comunes" (llengua catalana, llengua castellana, filosofia o història i idioma estranger), dues "obligatòries" de modalitat (per exemple matemàtiques i física) i una "optativa" (per exemple dibuix tècnic). Les comunes comptaven el 50% de l'examen, les obligatòries un 40% i l'optativa un 10%. La nota d'accés a la universitat es formava amb un 40% per la nota d'examen i un 60% per la nota d'expedient de batxillerat. Si les notes d'aquest alumne a l'examen de selectivitat haguessin sigut les següents:

Materies comunes: Literatura catalana (5,50), literatura castellana (8,00), Història (6,50), Anglès (8,00) amb una mitjana de 7

Matèries obligatòries: Matemàtiques (5,50), Física (7,00) amb una mitjana de 6.25

Matèria optativa: Dibuix tècnic 7,50

Quina nota hauria obtingut de selectivitat? Utilitzant les ponderacions donades anteriorment seria:

7 x 0,50 + 6,25 x 0,40 + 7,50 x 0,10 = 6,75

Si la seva nota d'expedient batxillerat hagués estat 9.10, la seva nota d'accés a la universitat hagués estat:

6,75 x 0,40 + 9,10 x 0,60 = 8,16

Aquesta seria la nota d'accés i d'admissió, i depenent de la carrera desitjada i de la demanda (que determina la nota de tall) donaria accés a la carrera o no.

Cas pràctic sota el sistema nou de selectivitat

Sota el sistema de selectivitat nou l'alumne ha d'examinar-se d'una "fase general" que està composada per les assignatures comunes (lliteratura catalana, lliteratura castellana, història o filosofia i idioma estranger), més una assignatura de modalitat a escollir per l'alumne, i una fase "específica" que és optativa i en la qual l'estudiant pot presentar-se a tantes assignatures com vulgui, però li comptaran les dues millors notes (ponderades com es veurà més endavant).

La fase general i la nota d'expedient compten un 40% i un 60% respectivament sobre 10, i a això se li suma les dues millors notes de la part especifica ponderades per 0,10 o per 0,20 d'acord amb una taula de ponderacions prefixada. Per exemple Dibuix Tècnic als estudis d'arquitectura tindria una ponderació de 0,10 (després veurem per què dibuix tècnic no pondera 0,20 a Arquitectura, sent com sembla una assignatura important per a aquesta carrera).

Quina nota de selectivitat i d'accés tindria l'alumne del cas anterior sobre el nou sistema?

Fase general: Literatura catalana (5,50), literatura castellana (8,00), Història (6,50), Anglès (8,00) i Matemàtiques (5,50) amb una mitjana de 6,7.

Recordant que la nota d'expedient de Batxillerat havia estat 9,10, tindríem:

Nota d'accés: 6,7 x 0,4 + 9,10 x 0,6 = 8,14

Fase específica: Física (7,00) i Dibuix tècnic (7,50).

Per calcular la nota de la fase específica s'han d'utilitzar les ponderacions de Fisica (0,20) i de Dibuix Tècnic (0,10), per tant a la fase específica aquest alumne hauria obtingut 7,00 x 0,20 + 7,50 + 0,10 = 2,15

La nota d'admissió per a aquest alumne hauria estat de:

8,14 + 2,15 = 10,29

L'alumne es podria haver presentat a més assignatures a la fase específica però li haurien comptat únicament les dues millors notes (un cop ponderades amb les ponderacions corresponents).
Comparativa del sistema antic i el sistema actual

La taula següent dóna una comparativa entre el sistema antic i l'actual. Les ponderacions que es mostren al sistema antic són fictícies i provenen del pes que tenia les diverses assignatures a l'examen.

La taula següent aporta una comparativa dels casos pràctics utilitzats als apartats anteriors:

FG: Fase General, FE: Fase Específica

Vegi's que Dibuix tècnic tot i ponderar menys que Fïsica (0,10 contra 0,20) pondera més al model nou que al model antic, on sols ponderava 0,04 (per ser una assignatura únicament optativa a l'examen i no obligatòria com Física).
Problemes i greuges comparatius amb el nou sistema de selectivitat

El principal problema que apareix amb el nou sistema de selectivitat és que el sistema ha canviat després que els alumnes que es presenten aquest any s'haguessin matriculat al batxillerat, i per tant podrien en principi generar decisions de matriculació incorrectes basades en el sistema antic.

Això és clar per a les carreres que han canviat d'àrea de coneixement (Psicologia, Logopèdia, Ciències de l'Esport, etc.) que van passar a formar part de l'àrea de coneixement de Ciències de la Salut, quan abans donaven accés a través de la modalitat de Ciències Socials. Per tant els alumnes que s'haguessin matriculat a la modalitat de ciències socials es podrien veure perjudicats a les proves d'aquest any. Aquest problema ha quedat subsanat amb una modificació recent que permetrà als estudiants que van optar per la modalitat de ciències socials accedir a aquestes carreres amb aquesta modalitat sense penalització.

Un altre greuge pot provenir del sistema de ponderacions de les matèries de la fase específica. Costa d'entendre, i es pot veure com una incongruència, que per exemple que l'assignatura de Biologia ponderi 0,20 per accedir als graus d'Economia o d'Administració d'Empreses i les assignatures d'Economia o d'Economia de l'Empresa sols ponderin un 0,10, o que l'assignatura de Dibuix Tècnic sols ponderi un 0,10 per accedir al grau d'Arquitectura.

La raó darrera d'aquestes ponderacions també és la de respectar la decisió dels estudiants que es van matricular abans que es conegués el canvi en el model de l'examen de selectivitat.

Les ponderacions es van decidir en base a un llistat de matèries inicials que va proveir el Ministeri d'Educació en base a les assignatures que eren objecte de l'examen al sistema antic, obtenint totes inicialment 0,10 de ponderació.

Deprés es van escollir aquelles que eren obligatòries en cada modalitat sota el model antic per ponderar-les amb 0,20, perquè al sistema antic ponderaven més per ser obligatòries i per no perjudicar els estudiants en base a les seves de decisions de matriculació sota el sistema antic.

És aquesta la raó per la qual per exemple per accedir a Economia o Administració d'Empreses, Biologia pondera 0,2 i Economia o Economia de l'Empresa pondera 0,1. Biologia era obligatòria a la modalitat de Ciències de la Salut i de la Vida, una via per la qual es podia accedir a aquestes carreres, i per tant pondera 0,2 per no perjudicar els alumnes que havien escollit aquesta via a l'hora de matricular-se, mentre que Economia o Economia de l'Empresa eren optatives a la modalitat de Ciències Socials per accedir a aquestes mateixes carreres, i és per això que ponderen 0,10 (hi ha d'altres assignatures com ara Geografia o Matemàtiques per les Ciències Socials que sí que eren obligatòries i per això ponderen 0,2 si s'havia escollit aquesta via per accedir a Economia o Administració d'Empreses).