Associació de mares i pares del Institut Secretari Coloma

El proper dia 21 d'abril a la sala d'actes del Centre Cívic Sagrada Família, tindrà lloc l'acte d’homenatge al mestre Àlex Garcia.

A les 17.30 h. farem Jocs matemàtics i exposició i a les 19 h. s'inciarà l'acte d'homenatge.

Gràcies a tots o totes els que l'heu fet possible.
Us hi esperem!

Àlex García
Mestre i pedagog de l'escola Sagrada Família
Rute, 1946- Barcelona, 2007

Nova sala d'exposicions Àlex Garcia del Centre Cívic de la Sagrada Família

La sala d'exposicions del Centre Cívic de la Sagrada Família durà el nom d'Àlex Garcia, exprofessor de l'Escola Pública Sagrada Família. L'acte de bateig de la sala es farà dimecres 21 d'abril al Centre Cívic (carrer Provença, 480)

La trobada constarà de dos actes d'homenatge a Alejandro García Cruz:
17.30 hores: a l'Espai Polivalent: Jocs matemàtics i exposició.
19 hores: Acte d'homenatge a la sala d'actes.

Cal recordar que el canvi de nom respon a una iniciativa popular impulsada per un grup d'exalumnes que avui formen part de l'AMPA de l'Escola Pública Sagrada Família.

La iniciativa va tenir el suport de més de 1.000 veïns del barri i diverses entitats com l'Associació de Veïns Sagrada Família, l'Escola Pública Sagrada Família, l'AMPA Sagrada Família, l'AMPA de l'IES Secretari Coloma o la Fundació Claror. Finalment, va rebre l'aprovació del Districte de l'Eixample.

Un home entregat al barri de la Sagrada Família

Alejandro García Cruz va ser un home molt estimat al barri de la Sagrada Família on va viure i va treballar tota la seva vida des que va arribar a Barcelona amb 14 anys, procedent de la localitat cordovesa de Rute, on va néixer el 24 d'octubre de 1946.

La trajectòria de l'Àlex va estar marcada per l'Escola Sagrada Família, a la qual va arribar el 1974 com a professor de matemàtiques, i a la qual va dedicar els majors esforços de la seva vida fins l'any de la seva mort, el 2007, i al llarg de més de 33 anys.

Rigorós i compromès en la seva feina, però també extravertit, simpàtic i, a més de culer, gran conversador, l'Àlex va aconseguir el no fàcil equilibri de ser respectat i alhora estimat pels seus companys i, sobretot, pels seus alumnes.

Progressista i plenament integrat a Catalunya (des del primer dia, sempre va fer les classes en català, tot i el seu origen andalús), va ser un dels impulsors de la Cooperativa Claror, creada el 1977 per mestres i pares i mares dels alumnes que va adquirir a la Companyia de Jesús la titularitat de l'Escola, i la va gestionar fins que, al 1986, va esdevenir pública.

A l'Escola va desenvolupar gairebé totes les tasques: des de professor fins a director, passant per cap d'estudis però, sobretot, fent d'amic dels seus companys, i de mestre dels seus alumnes. L'any 2001 va ser l'autor del llibre sobre el centenari de l'Escola. Uns anys abans, i en tant que membre de la Cooperativa Claror, va formar part del nucli actiu que va impulsar el naixement de l'Esportiu Claror el 1982, i de la Fundació Claror el 1989.

Al marge de l'ensenyament de la seva especialitat, les matemàtiques, l'Àlex va dedicar moltes hores tant a l'ajuda dels alumnes amb més dificultats com els que, com ell, havien arribat a Catalunya procedents d'altres terres. La seva ajuda a nouvinguts va estendre's més enllà de l'Escola, ja que va col·laborar amb diverses entitats i amb la mateixa Associació de Veïns de la Sagrada Família de la qual va ser membre. (F.C.)

Cicle de xerrades: ESCOLA DE PARES I MARES dels Instituts públics de Gràcia

Com en cursos anteriors, proposem a les famílies un espai per parlar i posar sobre la taula totes aquelles inquietuds o problemes educatius amb els quals ens trobem en el dia a dia.

Un espai on compartir les nostres experiències, complementades amb un punt de vista professional que farà possible un millor coneixement dels nostres fills, aconseguint així més seguretat en les nostres actuacions.

També contrastarem les informacions –de vegades contradictòries- de psicòlegs, pedagogs o educadors, que contínuament ens arriben a través dels mitjans de comunicació sobre els nostres adolescents.

Tot això en un ambient força distès i agradable on tothom pot participar però on no es forçarà a ningú a intervenir.

El programa d’enguany gira al voltant dels següents temes:

· Mites, estereotips i mentides sobre l’adolescència. Què és l’adolescència?
· Com educar en el difícil equilibri entre llibertat i responsabilitat
· Com educar l’adolescent en el sentit de l’humor i com agafar-se l’adolescent amb humor.
· Allò que de veritat importa dels estudis dels nostres fills i filles.
· Col·legues i amics a l’adolescència, com ajudar-los a triar bons companys-amics.
· Situacions de risc a l’adolescència, els hi estem ensenyant el valor de la prudència?

Coordina: Susanna Fernández, pedagoga i especialista en mediació, amb experiència en el treball amb adolescents i les seves famílies.

Calendari de trobades:

Les reunions es realitzaran els dilluns

22 febrer
1 març
15 març
22 març.

Lloc:

Institut Secretari Coloma
C/ Secretari Coloma,25
Hora: de 19h. a 21h

Una de les activitats que s’han fet des de la comissió d’escola de pares, que s’organitza conjuntament amb els instituts de Gràcia, va ser una xerrada conduïda per Ferran Gandol sobre la xarxa, amb el títol “Navegació Segura a Internet”.

En Ferran Gandol forma part d’un grup de recerca sobre noves tecnologies i pedagogia social a la universitat Ramon Llull, i ens va explicar diferents possibilitats que existeixen a la xarxa, de les que poden o fan ús els nostres fills.

Ens va aconsellar la conveniència de disposar dels equips informàtics a espais comuns, evitant l’ús en solitari i acompanyant als nostres fills en la navegació. També va remarcar el risc de publicar dades personals a la xarxa, així com la importància de transmetre la idea de que es pot comptar amb nosaltres en situacions incòmodes. A l’hora, cal practicar l’escolta activa, establint estratègies per canalitzar possibles problemes o conseqüències de l’ús de la xarxa.

Com a cosa significativa en Ferran Gandol va donar una explicació sobre la retroalimentació biològica que provoca el joc interactiu que s’estableix en els videojocs. El cervell segrega substancies molt i molt intenses (endorfines) en els moments en que es salta una pantalla o s’aconsegueixen “vides extres”, i la necessitat d’autoregular aquest plaer immediat ja que pot derivar en angoixa, mal estar i una certa intolerància a l’espera.

No tot és negatiu, també va comentar com a favorable l’aprenentatge de presa de decisions ràpides, en el que s’estableixen moltes connexions neuronals.

I finalment, com a fet contrastat, va comentar que la violència dels jocs no crea directament gent violenta, però si que puja el llindar de la sensació de violència dels usuaris, fet sobre el que cal reflexionar.

Sobre els codis PEGI, indicadors dels continguts dels jocs, va comentar que no son fiables en excés, ja que és el mateix distribuïdor que els etiqueta.

També ens va facilitar una llista d’adreces a Internet que poden ser d’utilitat tant per a educadors com a pares, en les que es pot buscar informació, consultar possibilitats o trobar idees a problemes concrets, com el bullying, addiccions, etc.

MATERIAL proporcionat pel Ferran Gandol:
Descarrega el llibre i-Confiable i descobreix bones idees i suggeriments per a l'educació dels joves en l'ús d'Internet i les tecnologies:
http://www.i-confiable.net/llibre/llibre_i-confiable.pdf

Web:
http://www.i-confiable.net/projecte/index.php?lang=ca

La FaPaC presenta, per segon any consecutiu, un recurs a l'ordre d'admissió d'alumnes

Recurs complet
http://www.fapac.cat/system/files/file/Documents/recurs-2.pdf

* La Federació denuncia que l'actual normativa de pre-inscripció i matriculació segueix generant greus desigualtats en les oportunitats educatives: no millora l'equitat de l'alumnat i no frena la segregació escolar.

* L'avançament del procés, arran la reforma de calendari escolar, ha dificultat la funció de control de les Comissions de Garanties d'Escolarització.

Barcelona, 3 de març de 2010

Davant el procés de pre-inscripció i matriculació d'alumnes a l'ensenyament obligatori i pre-universitari, la FaPaC manifesta que:

* La normativa de pre-inscripció i matriculació aplicada actualment continua sense introduir cap millora en l'equitat, la distribució equitativa de l'alumnat i no permet lluitar contra la segregació escolar, cosa que genera greus desigualtats en les oportunitats educatives. Aquesta situació es produeix malgrat l'aprovació de la Llei d'Educació de Catalunya que, en principi, havia d'incorporar els acords del Pacte Nacional per l'Educació i assegurar un veritable servei públic d'educació.

* A la normativa actual no es respecta una llibertat d'elecció de centre igual per a totes les famílies. En realitat, és una llibertat efectiva tan sols per a uns sectors de la població i una elecció encoberta d'alumnes per part de molts centres educatius.

* L'avançament del procés de pre-inscripció, arrel de la reforma del calendari escolar proposada per la Conselleria d'Educació, ha bloquejat el funcionament de les Comissions de Garanties d'Escolarització (antigues Comissions d'Escolarització), ja que han estat constituïdes amb precipitació, i no s'han pogut reunir i exercir la seva funció de control del procés de pre-inscripció.

Per aquestes raons:

* La FaPaC ha presentat un recurs d'alçada en contra de la resolució de preinscripció i matriculació. Aquesta resolució, tot i estar en consonància tècnicament amb el Decret de Matriculació 75/2007, no desenvolupa l'article 87.1 de la LOE que permet fixar una proporció d'alumnes amb Necessitats Educatives Específiques per a cada aula, ni tampoc desenvolupa l’article 48.1 de la LEC que va en el mateix sentit. Tampoc va en la línia del Plan Estratégico de Ciudadanía e Integración 2007-2011 que parla de treballar en contra de la segregació escolar (Progama EDU 1, Mesura 1.1 y 1.2).

* La FaPac reclama la promulgació immediata d'un decret que incorpori, com a mínim, mesures derivades de la LOE i de la LEC per tal d'avançar cap a una escolarització més equilibrada, equitativa i justa

La normativa actual és inoperant per aconseguir una escolarització equitativa i compromesa amb les necessitats educatives reals entre totes les escoles sostingudes amb fons públics. La Conselleria d'Educació ha ajornat la promulgació d'un nou decret que desplegui la Llei d'Educació de Catalunya, almenys fins al curs 2011-2012.

La Catalunya del futur necessita polítiques educatives valentes per evitar la consolidació d'una societat segregada d'arrel d'acord amb les oportunitats educatives del seus ciutadans. Actualment hi ha diferències greus d'èxit escolar entre barris i centres escolars, cosa que afegida a la dualització del sistema educatiu actual entre centres ordinaris i segregats ens porta a un escenari de discriminació indirecta contrari a totes les lleis internacionals sobre la matèria.

La FaPaC ha tingut recentment contactes amb representants del Departament d'Educació , amb la Coordinació de les Proves d'Accés a la Universitat i amb associacions d'estudiants, i resumeix els principals canvis que regeixen aquest any per a aquests proves.

La posició de la FaPaC respecte a la nova selectivitat és la següent:

* En primer lloc es considera que el Ministeri d'Educació hauria d'haver mantingut el sistema antic almenys per a la generació d'estudiants que es van matricular en primer de Batxillerat abans del canvi de sistema (és a dir la generació d'estudiants que es van matricular a primer de batxillerat al curs 2008-2009).
* En segon lloc es considera que el sistema actual introdueix elements de flexibilitat per als estudiants que poden donar més incentius a l'accés a la universitat i que compensen abastament els problemes esmentats al primer punt.
* En tercer lloc es considera positiu haver solucionat recentment el greuge comparatiu que es podia donar en l'accés 2010 per als alumnes que volen accedir a carreres com ara Psicologia, Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, Teràpia Ocupacional i Logopèdia (ara adscrites a la branca de coneixement de Ciències de la Salut), a les quals s'hi podia accedir fins ara des de qualsevol via d'examen PAU i, per tant, des de qualsevol modalitat de batxillerat. D'aquesta manera, hi podrà accedir tot l'alumnat en les mateixes condicions, amb independència de quina modalitat de batxillerat varen triar quan es van matricular de primer de batxillerat.

En definitiva la FaPaC fa una crida a la tranquil·litat dels alumnes de segon de batxillerat que vulguin presentar-se a les Proves d'Accés a la Universitat al juny de 2010, així com a les seves families, perquè no hi ha disfuncions greus al sistema que puguin afectar les seves possibilitats d'accés als estudis superiors i per tant poden preparar-se amb confiança per a aquesta prova.

A continuació podeu trobar una presentació exhaustiva del model de Proves d'Accés a la Universitat (proves conegudes com a examen de selectivitat) i també una comparativa del sistema antic i nou.
Índex

- Proves d'Accés a la Universitat (PAU)

- Període transitori per als cursos 2009-2010 i 2010-2011

- Comparativa del sistema antic i el sistema actual

- Problemes i greuges comparatius amb el nou sistema de selectivitat

Proves d'Accés a la Universitat (PAU)

En el model antic la prova d’accés s’estructurava en cinc itineraris en funció de la modalitat de batxillerat, mentre que el nou model suprimeix les vies d’accés a les PAU i posa a disposició de l’estudiant un ampli ventall de camins a escollir.

Nou sistema d'accés a la Universitat

Les principals modificacions que introdueix el nou sistema són:

* Es tracta d'un model més obert i flexible que l'anterior, l'estudiant té més optativitat i no hi ha vies d'examen-accés pre-fixades.
* Es pot accedir a qualsevol carrera des de qualsevol modalitat de batxillerat, sempre que s'aconsegueixi una nota d'accés o d'admissió si cal (si hi ha més demanda que oferta) que ho permeti.
* Les matèries examinades es vinculen a la carrera (grau) que es vol estudiar.
* Cada estudiant defineix la seva pròpia opció d'examen.

Estructura de l'examen

Hi ha dues fases:

Fase general: és obligatòria i permet obtenir la nota d'accés a la Universitat. Per a les carreres on no hi ha problema de demanda en excès (aquells graus on la nota de tall és baixa) obtenir més de 4 i juntament amb la nota de batxillerat obtenir més de 5 (ponderant 40% l'examen i 60% el batxillerat) ja és suficient per accedir.

Fase específica: és optativa i permet obtenir la nota d'admissió a les carreres on hi ha més demanda que oferta, i se suma a la nota d'accés.

No hi ha límits de convocatòries, podent-se presentar l'estudiant a qualsevol de les dues fases o a les dues. Per accedir a la universitat l'estudiant ha de tenir aprovada la fase general i tenir una nota d'accés de més de 5. Per accedir a certes carreres amb molta demanda a més s'ha de complementar la nota d'accés amb la fase específica per obtenir una nota d'admissió a aquestes carreres.

Fase general de les PAU

La fase general consta de cinc assignatures: lliteratura catalana, lliteratura castellana, història/història de la filosofia, idioma estranger i matèria de modalitat escollida per l'estudiant. La qualificació es forma per la mitjana de les qualificacions obtingudes en aquestes cinc assignatures, sense mínim per a cap assignatura. La nota d'accés es calcula sobre 10 computant la nota de la fase general de l'examen en un 40% i la nota de l'expedient de batxillerat en un 60%. Per tant l'estudiant pot obtenir un màxim de 10 en aquesta fase.

Per exemple la nota d'accés d'un estudiant que hagi obtingut 7 a la mitjana de proves de la fase general i tingui un expedient de batxillerat de 8, serà:

7 x 0,4 + 8 x 0,6 = 7,6

Amb aquesta fase general de l'examen podrà accedir doncs a qualsevol carrera que tingui nota de tall igual o inferior a 7,6 i no necessitaria examinar-se de la fase específica.

Fase específica de les PAU

La fase específica no té nombre fix d'exercicis, l'estudiant pot examinar-se de qualsevol de les matèries de modalitat excepte la que hagi escollit per formar part de la fase general. Les diverses facultats poden donar més pes a aquelles assignatures que considerin importants per a la seva disciplina (biologia i química per a Medicina, per exemple). Es consideraran aprovades les matèries on l'estudiant obtingui més de 5, i s'escolliran per a la nota d'admissió les dues millors notes que obtingui l'estudiant ponderades d'acord amb les ponderacions que determinin les diverses universitats (0,1 o 0,2).

Per exemple si un estudiant que vol fer Medicina ha escollit per a aquesta fase específica Biologia, Química i Física, i ha obtés respectivament 8, 7 i 9 a l'examen de la fase específica, i sabent que les ponderacions són 0,2 per a Biologia i Química, i 0,1 per a Física, la nota obtinguda seria: 8 x 0,2 + 7 x 0,2 , és a dir 1,6 + 1,4 =3. Es descarta l'examen de Física perquè la nota ponderada és 9*0,1 = 0,9 que és inferior a les notes ponderades dels altres dos examens.

La nota d'admissió es calcula sumant la nota de la fase específica a la nota d'accés. En el cas pràctic que estem considerant la nota d'admissió serà:

7,6 + 3 = 10,6

Com es pot veure la nota d'admissió pot ser més gran que 10, podent arribat a un màxim de 14 si s'ha obtès un 10 de nota d'accés i s'ha puntuat al màxim dues assignatures de la fase específica ponderades amb 0,2.

Període transitori per als cursos 2009-2010 i 2010-2011

S'ha establert un període d'adaptació al nou sistema que implica una sèrie de decisions sobre com ponderar les diferents assignatures per no perjudicar als estudiants matriculats al batxillerat durant aquests cursos, perquè no disposaven de tota la informació a l'hora de prendre les seves decisions.

Abans de plantejar un cas pràctic, s'ha de tenir en compte que la nota de l'examen de selectivitat és la nota obtinguda estrictament a l'examen, mentre que la nota d'accés a la universitat és la nota formada entre la nota de selectivitat i la nota d'expedient de batxillerat. Aquests conceptes han canviat una mica sota el nou sistema de selectivitat, que distingeix entre nota d'accés (que dóna accés en general a la universitat) i nota d'admissió (que dóna accés a una carrera determinada si hi ha més demanda que oferta).

Cas pràctic sota el sistema antic de selectivitat

Per exemple, suposem que un alumne volia estudiar Arquitectura, i havia estudiat la modalitat de Batxillerat "tecnològic". A la selectivitat antiga s'hauria d'haver examinat de les matèries "comunes" (llengua catalana, llengua castellana, filosofia o història i idioma estranger), dues "obligatòries" de modalitat (per exemple matemàtiques i física) i una "optativa" (per exemple dibuix tècnic). Les comunes comptaven el 50% de l'examen, les obligatòries un 40% i l'optativa un 10%. La nota d'accés a la universitat es formava amb un 40% per la nota d'examen i un 60% per la nota d'expedient de batxillerat. Si les notes d'aquest alumne a l'examen de selectivitat haguessin sigut les següents:

Materies comunes: Literatura catalana (5,50), literatura castellana (8,00), Història (6,50), Anglès (8,00) amb una mitjana de 7

Matèries obligatòries: Matemàtiques (5,50), Física (7,00) amb una mitjana de 6.25

Matèria optativa: Dibuix tècnic 7,50

Quina nota hauria obtingut de selectivitat? Utilitzant les ponderacions donades anteriorment seria:

7 x 0,50 + 6,25 x 0,40 + 7,50 x 0,10 = 6,75

Si la seva nota d'expedient batxillerat hagués estat 9.10, la seva nota d'accés a la universitat hagués estat:

6,75 x 0,40 + 9,10 x 0,60 = 8,16

Aquesta seria la nota d'accés i d'admissió, i depenent de la carrera desitjada i de la demanda (que determina la nota de tall) donaria accés a la carrera o no.

Cas pràctic sota el sistema nou de selectivitat

Sota el sistema de selectivitat nou l'alumne ha d'examinar-se d'una "fase general" que està composada per les assignatures comunes (lliteratura catalana, lliteratura castellana, història o filosofia i idioma estranger), més una assignatura de modalitat a escollir per l'alumne, i una fase "específica" que és optativa i en la qual l'estudiant pot presentar-se a tantes assignatures com vulgui, però li comptaran les dues millors notes (ponderades com es veurà més endavant).

La fase general i la nota d'expedient compten un 40% i un 60% respectivament sobre 10, i a això se li suma les dues millors notes de la part especifica ponderades per 0,10 o per 0,20 d'acord amb una taula de ponderacions prefixada. Per exemple Dibuix Tècnic als estudis d'arquitectura tindria una ponderació de 0,10 (després veurem per què dibuix tècnic no pondera 0,20 a Arquitectura, sent com sembla una assignatura important per a aquesta carrera).

Quina nota de selectivitat i d'accés tindria l'alumne del cas anterior sobre el nou sistema?

Fase general: Literatura catalana (5,50), literatura castellana (8,00), Història (6,50), Anglès (8,00) i Matemàtiques (5,50) amb una mitjana de 6,7.

Recordant que la nota d'expedient de Batxillerat havia estat 9,10, tindríem:

Nota d'accés: 6,7 x 0,4 + 9,10 x 0,6 = 8,14

Fase específica: Física (7,00) i Dibuix tècnic (7,50).

Per calcular la nota de la fase específica s'han d'utilitzar les ponderacions de Fisica (0,20) i de Dibuix Tècnic (0,10), per tant a la fase específica aquest alumne hauria obtingut 7,00 x 0,20 + 7,50 + 0,10 = 2,15

La nota d'admissió per a aquest alumne hauria estat de:

8,14 + 2,15 = 10,29

L'alumne es podria haver presentat a més assignatures a la fase específica però li haurien comptat únicament les dues millors notes (un cop ponderades amb les ponderacions corresponents).
Comparativa del sistema antic i el sistema actual

La taula següent dóna una comparativa entre el sistema antic i l'actual. Les ponderacions que es mostren al sistema antic són fictícies i provenen del pes que tenia les diverses assignatures a l'examen.

La taula següent aporta una comparativa dels casos pràctics utilitzats als apartats anteriors:

FG: Fase General, FE: Fase Específica

Vegi's que Dibuix tècnic tot i ponderar menys que Fïsica (0,10 contra 0,20) pondera més al model nou que al model antic, on sols ponderava 0,04 (per ser una assignatura únicament optativa a l'examen i no obligatòria com Física).
Problemes i greuges comparatius amb el nou sistema de selectivitat

El principal problema que apareix amb el nou sistema de selectivitat és que el sistema ha canviat després que els alumnes que es presenten aquest any s'haguessin matriculat al batxillerat, i per tant podrien en principi generar decisions de matriculació incorrectes basades en el sistema antic.

Això és clar per a les carreres que han canviat d'àrea de coneixement (Psicologia, Logopèdia, Ciències de l'Esport, etc.) que van passar a formar part de l'àrea de coneixement de Ciències de la Salut, quan abans donaven accés a través de la modalitat de Ciències Socials. Per tant els alumnes que s'haguessin matriculat a la modalitat de ciències socials es podrien veure perjudicats a les proves d'aquest any. Aquest problema ha quedat subsanat amb una modificació recent que permetrà als estudiants que van optar per la modalitat de ciències socials accedir a aquestes carreres amb aquesta modalitat sense penalització.

Un altre greuge pot provenir del sistema de ponderacions de les matèries de la fase específica. Costa d'entendre, i es pot veure com una incongruència, que per exemple que l'assignatura de Biologia ponderi 0,20 per accedir als graus d'Economia o d'Administració d'Empreses i les assignatures d'Economia o d'Economia de l'Empresa sols ponderin un 0,10, o que l'assignatura de Dibuix Tècnic sols ponderi un 0,10 per accedir al grau d'Arquitectura.

La raó darrera d'aquestes ponderacions també és la de respectar la decisió dels estudiants que es van matricular abans que es conegués el canvi en el model de l'examen de selectivitat.

Les ponderacions es van decidir en base a un llistat de matèries inicials que va proveir el Ministeri d'Educació en base a les assignatures que eren objecte de l'examen al sistema antic, obtenint totes inicialment 0,10 de ponderació.

Deprés es van escollir aquelles que eren obligatòries en cada modalitat sota el model antic per ponderar-les amb 0,20, perquè al sistema antic ponderaven més per ser obligatòries i per no perjudicar els estudiants en base a les seves de decisions de matriculació sota el sistema antic.

És aquesta la raó per la qual per exemple per accedir a Economia o Administració d'Empreses, Biologia pondera 0,2 i Economia o Economia de l'Empresa pondera 0,1. Biologia era obligatòria a la modalitat de Ciències de la Salut i de la Vida, una via per la qual es podia accedir a aquestes carreres, i per tant pondera 0,2 per no perjudicar els alumnes que havien escollit aquesta via a l'hora de matricular-se, mentre que Economia o Economia de l'Empresa eren optatives a la modalitat de Ciències Socials per accedir a aquestes mateixes carreres, i és per això que ponderen 0,10 (hi ha d'altres assignatures com ara Geografia o Matemàtiques per les Ciències Socials que sí que eren obligatòries i per això ponderen 0,2 si s'havia escollit aquesta via per accedir a Economia o Administració d'Empreses).

Revista LLetra Menuda núm 2, juny 2010:

http://ampasecretaricoloma.org/files/lletra_menuda_2_juny_2010_0.pdf

Contactan's: lletramenuda@gmail.com

En aquest espai estem recollint les diverses demandes que ens estan fent arribar les AMPA en quant a les retallades pressupostàries que està patint el nostre sistema educatiu públic.

Si la vostra AMPA té alguna demanda la pot entrar al següent formulari:

DENUNCIA UNA RETALLADA: http://www.fapac.net/form_demanda

El Consell Escolar de Catalunya ha aprovat en la seva sessió plenària del 21 de desembre de 2009 l'esmena proposada per la FaPaC per assegurar que l'Ordre de Calendari Escolar 2010-2011, que aviat promulgarà el Govern de la Generalitat a instàncies de la Conselleria d'Educació, garanteixi una implicació de l'administració educativa i uns recursos suficients perquè la responsabilitat no recaigui sobre les AMPA i perquè cap família es vegi perjudicada per aquesta reforma del calendari escolar.

http://www.fapac.net/node/5205

Per primer cop, s'agrupa en un únic lloc web més de 1.000 tràmits dirigits tant a la ciutadania com a les empreses

La Generalitat de Catalunya a ha posat en marxa l'Oficina Virtual de Tràmits (OVT), un portal que, per primer cop, agrupa en un únic lloc web els més de 1.000 tràmits que la ciutadania i les empreses poden fer a través de la Generalitat. D'entre aquests tràmits, 160 es poden executar totalment des del portal, una xifra que s'anirà incrementant en el futur.
Avantatges de l'OVT:

1. Més accessible: Amb aquest nou sistema, la ciutadania pot localitzar de manera més senzilla els tràmits de la Generalitat, que fins ara estaven dispersos en diversos webs i plataformes.
2. Administracions interconnectades: El portal de l'OVT enllaça amb els tràmits municipals i estatals a través de cerques conjuntes a l'Administració Oberta de Catalunya (AOC) i el web del 060 respectivament. D'aquesta manera, el ciutadà pot accedir a qualsevol tràmit sense necessitat de saber quina administració n'és responsable. A través del portal només es poden executar els propis de la Generalitat.
Cada administració és responsable de les seves competències, però es treballa en xarxa per facilitar les gestions als ciutadans. En aquest sentit, la Generalitat promou la interconnexió entre els telèfons municipals 010 i el 012, una coordinació que ja està implantada a Girona i en fase de proves a Barcelona i Terrassa.
3. Més eficient: Si es fa el tràmit a través de l'OVT, la ciutadania s'estalvia de lliurar determinada documentació i també temps d'execució, ja que s'han eliminat passos que no aporten valor.
4. Més transparent i personalitzat: Una altra de les novetats que ofereix el portal és la carpeta personal de tràmits, on el ciutadà pot trobar les dades de totes les gestions efectuades -en aquesta primera fase aquest servei està disponible per a uns 140 tràmits-, i l'estat en què es troben.

L'OVT és fruit de l'aposta per la simplificació i l'agilitació dels tràmits administratius, com una manera de fer més competitives les empreses catalanes indicat a l'Acord Estratègic 2008-2011 per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana.

Oficina Virtual de Tràmits (OVT): http://www.gencat.cat/ovt